Si tal com s'afirma en la introducció d'aquest llibre
«viure és conviure amb la memòria» podríem deduir que la
memòria ens ajuda a construir-nos d'una determinada
manera. Tu m'aprens no és un llibre de memòries. És un
llibre sobre la memòria on l'autor reflexiona a partir
d'allò que recorda, a partir d'alguns dels moments que
l'han fet ser com és. Així, aquesta memòria es projecta
en el present i en el futur, ajuda a donar sentit al dia
a dia on el mestre intenta respondre a les necessitats
que té la persona a qui acull i acompanya en el procés de
descobriment del món. Potser és per això que l'autor creu
que una manera de definir què significa educar és la
següent: compartir la interpretació que fem del món.
