Després de l'éxit de Fariña, Nacho Carretero publica sobre el cas Pablo Ibar. «La meva vida es va aturar el 1994.» Darrere la mampara de vidre, en una cabina minúscula i revestit amb el mono taronja que l'assenyala com a condemnat a mort, Pablo Ibar té clar en quin moment la seva existéncia va quedar en mode Pausa. El juny d'aquell mateix any es van trobar a Florida els cossos sense vida de l'amo d'un local nocturn, Casimir Sucharski, i de les joves Sharon Anderson i Marie Rodgers. La investigació policial va concloure amb l'acusació en ferm de Pablo Ibar i de Seth Peñalver. L'espanyol, nebot del mític boxejador Urtain, es va veure immers en un procés judicial llarguíssim. Una história rocambolesca infestada d'anullacions, defenses ineficients, manca de proves... El 2000 va ser declarat culpable i condemnat a mort. Tanmateix, el 2016 el Tribunal Suprem de Florida va decretar que no havia gaudit d'un judici just i que el 2018 tindria una nova oportunitat. El reporter Nacho Carretero va conéixer de primera má aquesta história l'any 2012 i va comenÇar llavors la seva relació amb el cas, durant el qual ha visita