Hi havia una vegada una jove tan dolça, que només calia veure-la per encapritxar-se amb ella. Encara que, sens dubte, qui més l'estimava i amb diferència era la seva àvia, a qui li demostrava la seva estima omplint-la de regals. En certa ocasió, va arribar a regalar-li una caputxa de vellut vermell a joc amb una capa del mateix color, i com a la noia li quedava tant bé i no volia posar-se una altra cosa, la gent va acabar per oblidar el seu nom i començà a anomenar-la La Caputxeta Vermella...
