?I, a poc a poc, en totes les coses hi veia poesia, i jo jugava a ser poeta.?
Amb aquesta frase que, al seu interior, presenta el poemari ?Atzars a l?ànima?, l?autor fa irrupció en el món públic de la poesia després d?anys de viure-la, imaginar-la o escriure-la ?per a consum propi?.
De fet, ?Atzars a l?ànima? consisteix en un recull de poemes de tots els temps i moments de la vida de l?autor, però no els ordena cronològicament, sinó per temàtiques, tot deixant que el lector que ho desitgi pugui especular sobre l?etapa vital a què correspon, en cadascun dels poemes que integren l?obra.
Pel que fa a format, diu l?autor: ?No vull ni rima ni mètrica, vull música, ritme i tempos?, i va construint en formes a voltes anàrquiques, conjunts de versos que ?es llegeixen sols? si se sap interpretar la música del pentagrama poètic.
I, per acabar, potser per casualitat, potser perquè són ?Atzars a l?ànima? de l?autor, les temàtiques en què s?agrupen els poemes s?incardinen en els grans temes.