El moviment veïnal va constituir, durant els darrers anys del franquisme i al llarg de la transició, un dels àmbits més rellevants de mobilització de sectors amplis de població a les ciutats de Catalunya. Per aquesta mateixa raó, va tenir un protagonisme central en el desgast de la dictadura a escala local i en la transformació i la dignificació de l¿espai urbà. El present estudi reconstrueix i analitza la trajectòria d¿aquest moviment des dels seus orígens més llunyans fins a la darreria dels anys setanta. L¿obra és fruit d¿una recerca col.lectiva, promoguda per la Confederació d¿Associacions Veïnals de Catalunya (CONFAVC), amb el suport del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya i duta a terme per investigadors del Centre d¿Estudis sobre les Èpoques Franquista i Democràtica (CEFID-UAB) en el marc d¿aquesta institució de recerca. Consta de tres parts: la primera, formada per dos textos, està dedicada al sorgiment i als primers anys de la trajectòria del moviment veïnal; la segona estudia el període de més àmplia mobilització urbana i de màxima fortalesa de l¿associacionisme veïnal, la sego
