Davant dels ulls del lector una plaça dÆuna gran ciutat sense nom i el tramvia que hi circula cobren vida. En aquest escenari minimalista es desenvolupa una hist.ria sobre les vides quotidianes i les passions ocultes dels seus residents. Tot el seu món el controla el personal invisible interessat només a maximitzar els beneficis i a infectar, amb un enfocament omnipresent, destructiu i improvisat, expressió de la seva arrogància, els residents i enverinar-ne les emocions. El desdeny posa en acció un mecanisme de violència i exclusió quan la plaça sÆomple dÆuna multitud de refugiats que, sobtadament desposseïts de les seves llars, hi arriben amb el tramvia. La visió dels altres com un tot, sense singularitats i desproveïts de qualsevol emoció o empatia, fa possible veureÆls com un conjunt de problemes i molèsties que cal resoldre sense objectivar-ne les possibles carències i dificultats. Tulli realitza un exercici magistral dÆescriptura envers la definició de la subjectivitat de la persona i de com sÆenfronta als conflictes socials. En la seva literatura es poden percebre influències de José Saramago, A
