La ciutat no és la individualitat. En la ciutat predomina allò relacional, veiem les coses, els edificis, si, però els veiem alhora, uns en relació als altres, al costat o al davant. Edificis notables i edificis banals, però que junts formen conjunts magnífics. Aquesta és la millor paradoxa de la ciutat. La ciutat es converteix en el contrast, en l'element contra el que jutgem, en el gran escenari de l'activitat, entre altres motius, perquè la ciutat és el predomini de l'ús de les coses. La sola visió d'una ciutat buida resulta, passats uns moments, si perdura, una idea i un lloc terrorífic.
