En una vetllada de bons vins i imaginatives berreries, el cineasta Luis Buñuel i l'escriptor Jean-Claude Carrière varen apostar quants sinònims admetia una paraula d'allò més barroera. D'aquest joc lúbric va sorgir aquesta antologia definitiva de les paraules gruixudes per a paladars fins, un glossari del noble art de la paraulota exacta no apta per a esperits timorats ni per a ànimes miserables. La relació epistolar entre un filòleg prestigiós i una dobladora de pel·lícules porno deprimida. Un clàssic a França adaptat ara a la literatura catalana per Ricard Borràs.
No hi ha res que produeixi més satisfacció a la punta de la nostra llengua que una bona i sofisticada marranada: un poeta barroc dirà que a la noia «li han trencat el vidre de l'armari» i Sagarra apuntarà que «li han romput l'urna intacta de la seva minyonia», tot i que avui el joc definitiu amb rima consonant és: «si t'agarre, t'espatarre».
Aquest llibre és un tàlem rodó. Tot lector es pot sumar a l'orgia suggerint sinònims sucosos de totes aquestes paraules que ens prohibeixen dir, però que es diuen amb ganes. Un text estricte i savi sobre el tema més universal. Una qüestió de la qual depèn el nostre futur com a espècie, però també la nostra fantasia, el nostre riure i la nostra llibertat.
