Xènia Dyakonova tradueix i aplega en aquesta antologia els poemes més coneguts i carac¬te¬rís-tics del poeta, escrits al llarg dels anys. La seva poesia combina una estructura formal aparent-ment rígida ?rima i mètrica en tots els poemes, i estrofes gairebé sempre regulars de quatre versos? amb una diversitat i ductilitat extraordinàries del to que dóna vida i moviment a aquesta estructura; un to que tant pot ser juganer i col·loquial com greu i profund. Però sempre, sigui quin sigui el tema o l?atmosfera del poema, hi ha una manera d?entonar, una mena de fraseig àgil i harmoniós que reconeixem de seguida com a kuixnerià. Els poemes d?aquesta antologia traspuen malenconia enmig del record d?una bellesa encara possible. Hi ha el pas del temps i de les estacions de l?any, i també el pas d?un món antic, sempre contemplat a través de la mentalitat d?un home modern, a un altre món més proper, de vegades amb referències culturalistes, però sovint lligat a les emocions senzilles i les coses quotidianes que llueixen entre ombres, entre l?ardor d?aquestes ombres, com les espatlles nues de l?amor. Un món on es podria
