Les disset síl·labes que conformen un haiku neixen de la contemplació d'un instant. La mirada captura el moviment i el flux en el que és quotidià, torna insòlit allò que és simple i transforma en sorprenent allò més familiar. Tot això amb una literatura breu i concentrada on les paraules es tornen essències.
Reproduir aquesta contemplació pura és l'objectiu del haiku, perquè en aquesta fotografia instantània que el poema representa hi ha condensat no només un moment del món sinó tota l'experiència del món. Un haiku ha de mantenir viu, permanentment viu, el batec del moment que explica però també ha de condensar l'aire de la història del seu temps per multiplicar l'abast d'allò que ens narra.
El poeta de haikus és només un instrument, és tant sols un espill que ens regala la seva mirada, ja que per a fer possible aquesta percepció pura de la realitat a la que aspiren els tres versos del poema ha de ser un mirall net. Només així ens torna el reflex de la pròpia naturalesa
Teniu al davant un recull de petits poemes que són, en realitat, una mena d'il·luminació, una finestra per la qual penetrar en la vida de les coses, en el palpitar de la natura que tant bé sap explicar Francesca Calaf.
