La Claredat de Notre-Dame, recull testamentari pòstum — breu, però intens i lluminós —, aplega unes anotacions del poeta Philippe Jaccottet començades el 2012 i acabades el 2020, pocs mesos abans de morir. Reflexions de caire divers, però fortament associades al rerefons provocat per la inquietud de saber què li arribaria després de la mort — que percebia com s'atansava, inevitablement, dia rere dia.
Així, la meva vida, tan a prop d'acabar-se, es descobriria finalment a ella mateixa com una aparença de sentit, tan fràgil però també tan tenaç com tots aquests senyals que jo hauria
estat tan sols qui els recollia, qui els «espigolava», i el maldestre intèrpret?
