«El nostre verb 'recordar' conté la paraula cor. Ve del baix llatí 'recordare', que es compon del prefix re- (de nou) i un element, cordare, format sobre el nom 'cor, cordis' (cor). Antigament es creia que era al cor on residia la memòria (...) La meva no va ser una infància de merda. Però sí que és cert que a la meva infància i joventut hi va haver merda. Sóc lector de biografies i he escrit un fragment de la meva. Records personals viscuts i sentits. Res d'important malgrat el que em va semblar en el seu moment... Aquí només hi ha vida, amor, treball i mort. El de sempre. El que és normal...»
'Merda d'infància'és, sens dubte, el llibre més personal i esperat de Xavier Sardà, en el qual repassa, amb l'humor tan personal que el caracteritza, els moments més durs de la seva vida. Des de l'estranyesa i la soledat de viure lluny de la casa familiar, enviat, juntament amb el seu germà Joan, a viure amb els seus avis 'falsos' per evitar-los la cruesa de la malaltia i la mort de la seva mare, fins a la tornada a una seminormalitat d'orfe juntament amb la resta dels germans (Rosa Maria, Santi i Fede), l'adolescència en els últims anys del franquisme, la universitat...
Un llibre emotiu, trist, divertit i brillant. Sardà ens empeny, gràcies a la seva capacitat de combinar el dolor amb la ironia, a la història de la seva vida. Un llibre que no deixarà ningú indiferent.
