La interacció persona-màquina (HCI), propiciada pels avenços tecnològics i l’accés majoritari de la població a les noves tecnologies, tot i comptar amb mòduls de síntesi i de reconeixement de veu, no és encara equiparable a la interacció humana. És per això que un dels objectius de la HCI és intentar aconseguir que aquesta interacció sigui similar a la comunicació entre humans. Aquest llibre recull una tesi doctoral la motivació de la qual és millorar la HCI aportant un mòdul d’anàlisi d’expressivitat afectiva en veu espontània. A diferència d’altres estudis anteriors, l’entorn de treball és un escenari on les gravacions vocals es corresponen amb interaccions reals de diferents persones amb un robot, sense recórrer a actors ni a guions preestablerts. Prèviament es fa un recull d’estudis de l’estat de la qüestió que treballen en aquest i d’altres escenaris, així com també s’inclou un capítol dedicat a les teories de les emocions. Els resultats exposats en aquest llibre se situen per sota dels obtinguts en condicions no reals però superen els publicats fins a la data actual en condicions anàlogues obrint la porta a futures investigacions en aquest àmbit.
