El Telmo és un nen intrèpid però tendre. Segur però temorós. Explorador però casolà.
El Joyce és el seu gos, el seu company fidel. Savi, pacient i tendre.
Podríem veure en ells un símil de la relació que tenim amb els nostres fills i filles: acompanyant-los sense jutjar-los, sense dirigir-los, confiant-hi, permetent-los provar, atrevir-se, témer, acceptar el que els passa i el que senten en cada moment.
O potser només veurem el Telmo i el Joyce, i simplement ens agradarà llegir i veure el que els passa en cadascuna de les seves boniques històries.
