La mort és una part essencial de la vida humana. Malgrat que la nostra societat hi viu d'esquena, ens cal acceptar que un dia morirem, i les persones que estimem, també. Des de l'experiència personal d'anys d'acompanyar persones en dol, i amb molta delicadesa, Horvilleur reflexiona sobre la manera de relacionar-nos amb els nostres éssers estimats un cop ens han deixat i dona eines per poder transitar pel dolor de la millor manera possible, per transformar la mort en una lliçó de vida per als que es queden. El tapís d'aquest tractat de consol es teixeix amb tres fils: l'evocació de la vida interrompuda, la interpretació dels textos sagrats i de les tradicions funeràries i la rememoració de certs episodis de la vida de la seva autora; amb aquests elements construeix un relat que entrellaça vius i morts: «El paper del narrador és quedar-se al costat de la porta per assegurar-se que roman oberta. [...] Només quan la vida i la mort es donen la mà pot continuar la història». Viure amb els nostres morts és una reflexió sàvia i oportuna sobre la relació que tenim amb la mort i una invitació a acceptar la pèrdua i la
