Ístina Mavet està ingressada en un hospital mental. Poc importa el que hagi fet per arribar-hi perquè, un cop dins, ja no és considerada una persona; es converteix en un número sotmès a l’estricta jerarquia del centre, en la qual els doctors són déus indiferents i les infermeres els seus despietats braços executors. La que havia estat una dona ara és un ésser aïllat davant del maltractament.
