Clara d’Albe, malgrat presentar-se com una novel·la epistolar, es relaciona també de vegades amb el diari i ens mostra l’evolució progressiva d’una consciència que pateix i una psicologia que emergeix pas a pas. Pel tema i els personatges principals s’assembla a La Nouvelle Héloïse de Jean-Jacques Rousseau. Es compon de quaranta-cinc cartes, la major part escrites per Clara a la seva amiga Elisa de Biré, a més d’un breu prefaci justificatiu i d’un epíleg narratiu que ens conta el desenllaç de la història. Les cartes s’intercanvien entre diferents personatges: Frederic, Clara, Elisa, el senyor d’Albe... Elisa és un personatge virginal que posseeix totes les virtuts, i que per això mereix ésser la confident de Clara. D’alguna manera, cada carta de Clara és la resposta contradictòria a les objeccions que li fa Elisa. L’interès psicològic de la novel·la rau en l’evolució de la relació entre Clara i Frederic i sobretot en la presa de consciència gradual dels veritables sentiments que experimenta la noia. Les cartes revelen al
