Text fundacional de la filosofia política moderna, El príncep, com es coneix popularment De principatibus (Sobre els principats), segons el títol que li donà Niccolò Machiavelli, ens ofereix una descripció del funcionament del poder i un retrat del moment històric que viu Itàlia al voltant de l’any 1500. Pensat per influir en l’acció política dels dirigents florentins, neix amb la vocació d’advertir dels perills de la intervenció estrangera i de corregir els defectes que veu entre les elits dirigents del país. L’aparició providencial al panorama polític de Cèsar Borja, que Machiavelli coneixerà personalment en el seu moment d’esplendor, representa l’encarnació d’una estratègia política en què troba l’última possibilitat dels estats italians de prendre la iniciativa i de conservar el poder. La presència de Cèsar Borja en els moments claus del tractat mostra que no és un personatge o un exemple històric que serveix a Machiavelli per amenitzar aquest text, sinó l’home d’acció que li provoca la necessitat mateixa d’escriure