Els versos d'aquest poemari tenen un fons volàtil; una temàtica fugissera. Són uns ulls girats mirant-se i situant-se en una realitat estranya i canviant. Aquesta sensació de fet eteri que s'escola entre els dits, que no es deixa atrapar ni vol o pot ser fixat, es fa trobadís arrelant-se a la fisiologia dels cossos: clatell, budells, esquena, vèrtebres, dit, sang? El nostre recipient és l'única veritat tangible de l'existència. Des d'aquesta perspectiva de bipolaritat inexorable, món interior i món exterior, intangibilitat i materialitat, la paraula indaga i prova d'explicar un món intern que no pot deslligar-se de l'extern.
L'any 2020 el poemari va guanyar el primer premi de gènere poètic a la XXXVII Mostra literària de Tiana.
