Un poemari que reflexiona sobre l'era postpandèmica, sobre la maternitat, la llengua, l'escriptura i la creació lana de Ble és el tercer poemari de la poeta Jessica Zuan i el segon que Llibres del Segle publica en doble versió (català i romanx, la llengua materna de l'autora). En traducció al català dels reconeguts traductors Antoni Clapés i Dolors Udina, el llibre reflexiona sobre l'era pandèmica i postpandèmica com a punt de partida d'un món a la deriva i una pèrdua generalitzada de solidaritat. Hi ha una certesa en el vers d'aquest llibre: ens dirigim cap a una cosa nova i un temps nou, i hem perdut alguna cosa pel camí. Són poemes que parlen de la importància de parlar, de saber parlar, de la importància de parlar en aquest precís moment i de tenir una llengua. Els poemes de Zuan també exploren la relació entre la maternitat i/o la creació, i la creació i l'escriptura en una llengua minoritària confrontada amb la interferència de les llengües hegemòniques. És un llibre que demana al lector una vegada i una altra que no tanqui els ulls. Sobretot no ara.
