Tot te un principi...el mateix que trenca amb un cruixit l'est…tica del foli, l'homogeni gramatge del paper; com un cos nu que guarda ser habillat per la paraula, aquell refrec primer de l'ombra del desig que anhelaÿ el pergam¡ÿ qui ho sap si palimpsest; suor al palmell que ja intueix que dins l'ambigu territori de boirina la pell de l'…nima ha d'elogiar la llum...el volum de la claror, el seu pes... Potser hi hauran altres or¡gens que estrenaran noves botadures vers les verdes marees d'altres boscos, d'altres illes, d'altres porcions de vides... per• avui el pes es dintre "Sense ·ncora", no hi ha galerna prou capa‡ de bandejar el fondeig entre gavines. En quan a la Poesia, la cobd¡cia de somniar el m¢n iÿ ser compresa, d'aconseguirÿ transmetre a qui li vingui de gust endinsar-se en la complexa tasca de desxifrar "l'entre l¡nies" que la solitudÿ esÿ estadi que tamb‚ ens construeix i que els enigmes sovint soterren les passions m‚s cristalúlines i per damunt de tot l'avidesa un xic ego‹sta, si, de que la inclemŠncia arribi al cor dels lletraferits, que hi faci estada i que com qui no vol la cosa, definiti