L'alimentació, com a fet cultural, pot provocar conflictes, ja ho sabem. I históricament, al nostre país, amb la coexisténcia entre cristians, jueus i musulmans, hi havia problemes. Es un fet que la majoria d'acusacions en la Inquisició de Valéncia contra jueus i moriscos provenen, molt més que de fets estrictament religiosos, del menjar i el beure: qué mengen, qué no mengen uns i altres, com ho fan, quins rituals observen o ignoren, quan dejunen i quan no... En "Sense porc" es descriu i explica aquest tipus de conflictes, amb algunes idees centrals: la culpabilització de la víctima, que s'obstina en mantenir la seua identitat diferent, el paper vital de les dones en la transmissió generacional de les tradicions culturals en l'ámbit doméstic, i sobretot, la tesi que un hábit cultural com és el menjar té més d'identitari, propi d'un grup social, que no de religiós.