El pas continuat en la vida del passat al present sempre està subjecte a uns moments crítics, a un trànsit de connotacions espirituals que ens mantenen en una lluita permanent per poder superar el dolor de la pèrdua amb els guanys del nou món. En aquests paràmetres es contextualitzen els versos del poemari Trànsit, a través dels quals l’autor ha tractat de manifestar la seua experiència vital, visibilitzant uns sentiments que transcendeixen l’àmbit purament personal i que se situen en aquells altres universals de la humanitat.
