«Tinc una barraqueta que no té trespol, i a la matinadeta ja li pega el sol». La canÇó no descriu una situació bucólica, aquella barraqueta tenia una funció més pragmática... Arreu del territori valenciá, sovint et trobes casetes disperses que tenien un ús agrari o de gestió de l'espai forestal al passat. Són habitatges senzills que no solien estar habitats de continu peró tampoc estaven deshabitats, que han tingut un ús temporal. Viure a la caseta. L'hábitat tradicional valenciá de temporada ens les apropa i ens explica les seues característiques i les formes de vida associades. Aquest tipus d'habitatge pren sentit i es consolida especialment des del segle xviii fins a mitjans del xx. Tenien en comú estar prou lluny del nucli de població per no pagar la pena anar a casa des del lloc de treball cada dia, amb els mitjans de l'época. L'estudi de carácter general es completa amb l'aproximació a tres tipologies concretes d'hábitat temporal relatives a tres zones geográfiques valencianes diferenciades: la de la marjal de l'Albufera, les agrupacions de casetes i bodegues entre la Serranía i el Camp de Túria i les
