La mar que mire i m'estime, el meu bocí de Mediterrània, em regala peixos, coralls, algues, gavines, escuma, randa, profunditats i sentiments que solquen les onades entre la flaire salabrosa i l'horitzó, on tot el blau blaveja i el verd verdeja. No puc collir l'aigua de la mar, però sí escabussar-me en la immensitat del seu misteri. Respire i reflexione sobre la vida i el pas del temps que ens devora, com un exèrcit imparable. Continue respirant, acompanyada d'altres veus que em remouen per dins, i és en eixe moment quan els mots esclaten, prenen possessió del paper en blanc, l'esguard s'allarga, els pensaments s'estenen i les aurores se succeeixen.
-5%
-5%
-5%
-5%
-5%
-5%
-5%
-5%
