Els habitants d’aquesta terra, del cel en diuen pare, de la terra, mare. Les muntanyes són la llar dels seus avantpassats i els boscos i rius ho són dels esperits que habiten entre els homes. Ells són els tuvinians i la seva terra és coneguda des de temps immemorials amb el nom de Tuvà, al bell mig de Sibèria. La cultura i la manera de viure dels tuvinians no l’han definida ni els imperis ni les dinasties, sinó que ho han fet el vent que assola l’estepa i les neus perpètues que cobreixen les muntanyes, la frondositat de la taigà i l’eixarreïment del desert. L'han definida també els animals salvatges. L'os, que els tuvinians tenen per ancestre, el cérvol, que prenen per germà, l’àguila, que els guia en les seves rutes infinites o el llop, que els uneix com a poble. I també encara, el bestiar dels seus ramats: els cavalls i els camells, els iacs i, naturalment les cabres, les vaques, els xais o fins i tot els rens, dels quals encara moltes famílies s’alimenten perquè continuen el seu estil de vida tradicional. En Gerard Canals va aprendre a cantar el Khöömei, un
-5%
-5%
-5%
-5%
-5%
-5%
-5%
-5%
