Aquest llibre ens convida a descobrir l'islam silent i místic, un islam no exempt d'un intens vessant social i cultural que busca sempre la trobada amb l'altre. L'autor ens fa entrar en el recinte del diàleg interreligiós: el destinatari de les cartes (Charles de Foucauld, el lector o la mateixa necessitat d'explicar-se) és el seu àlter ego i alhora també és l'altre. Una conversa que defuig la lògica temporal i les raons del dogma per establir-se en la intimitat de l'experiència a través de les cartes d'algú que es va incorporar a l'islam i que interacciona amb un altre algú que va decidir convertir-se al cristianisme gràcies a l'islam.
Tal com diu Xavier Melloni en el pròleg, «al llarg d'aquesta correspondència van apareixent molts temes, tots tractats amb una sensibilitat exquisida, gairebé pertorbadora de tanta delicadesa amb què brollen. Van apareixent diversos aspectes i escenaris de la vida ordinària compartits a mitja veu. La quotidianitat queda transfigurada: les biblioteques públiques es converteixen en santuaris; la trobada amb el veïnatge, en consideracions sobre geopolítica internacional; l'aigua de la dutxa, en reflexions sobre la nostra societat de l'abundància; les olors del carrer, en una celebració dels sentits; l'acte d'escriure, en una erudició sobre l'art de la cal·ligrafia.»
