Teniu a les mans el més improbable dels diàlegs. Kelly, Bartosz, Peterson... i molts altres viuen en la pobresa, al carrer. Són persones a qui mai no es dona la paraula i que mai no se senten, i que aquí es poden a discutir amb el papa Francesc, que «somia una església pobra per als pobres». El papa i els pobres parlen molta estona: ells que tenen set de relació, de proximitat, de justícia, i ell que obre per a l'Església un camí «de fraternitat, d'amor i de confiança». Les preguntes han arribat d'arreu del món. Són d'aquelles preguntes que mai no havien fet a cap papa: el seu salari, els seus amors, els seus defectes, els seus dubtes, les seves angoixes, el seu confessor... Les respostes del papa són sinceres, provocadores o greus, sempre sense giragonses. Un intercanvi d'igual a igual, únic i inspirador. L'associació Lazare, que anima «allotjaments» solidaris entre joves actius i persones del carrer, és a l'origen d'aquest diàleg. Amb l'ajuda de nombroses associacions associades, va recollir preguntes de pobres de tot món, després va acompanyar alguns d'ells a Roma, per plantejar-les directament al Papa. A
