Aquí, entre el blau que tot ho abraça i la roca que resisteix, la vida segueix el ritme del cel i del mar. Amb les seves entrades i sortides, amb el pas dels dies que semblen sempre iguals però mai no ho són. Quan arriba lestiu, la vida es dibuixa a poc a poc, com un traç sobre un full en blanc, amb la simplicitat dun instant que, tot i ser fugaç, es queda per sempre: les barques enfilen cap a mar, les platges i les roques assisteixen, pacients, a la presència no sempre discreta dels estiuejants; els carrers somplen de rialles i de passes lentes, dolor de cafè als matins i de salabror als cabells després duna capbussada. Les tardes sestiren mandroses entre el sol i lombra dels pins, i els vespres són de taules llargues a la fresca, amb el soroll suau de les onades com a únic rellotge. I el blau, sempre el blau. Perquè la mediterrània no és només un lloc: és una manera de viure. Diari de bord ens convida a observar el món amb ulls més atents, a trobar poesia en la quotidianitat i a donar valor als moments efímers que conformen el nostre dia a dia. Aquí, la vida es viu i es dibuixa amb senzillesa: amb traços f
