Dins el bosc, salvatge per definició, s’hi enfonsen uns camins que tot de cop es perden is’endinsen en espessors impenetrables i uns altres que sempre porten a llocs previstos onomés entrevistos. N’hi ha que, per indrets escarpats, s’aventuren per mons improbables.Donant a llum el vers per concepció i escriptura, Quim Vilar traça per boscos terrestres icelestes un camí pel qual penetra per posar en poesia, amb un rar enginy, la natura que elmira i que ell mira.
