Aquest llibre ressegueix l'oscil·lant itinerari d'un segle de teatre valenciá entre l'estrena dels primers sainets i la prohibició tácita posterior a la guerra civil espanyola, tot reivindicant especialment l'extens conjunt d'actrius, gairebé oblidades, que dugueren a l'escena una producció sovint menystinguda globalment, peró que reclama una atenció més acurada tant per la seua aportació a les lletres valencianes com per la seua importáncia sociocultural. S'hi analitzen, d'una banda, la singularitat de l'ofici d'actriu, que trencava els esquemes del patriarcat ja que, bandejant l'ámbit doméstic i privat en qué es veia reclosa la dona, li permetia evidenciar el seu talent i la seua creativitat i despertar l'admiració del públic, i, de l'altra, les vicissituds de la trajectória professional d'un gran nombre de figures de la declamació i el cant líric que contribuïren a l'éxit i la dignificació del teatre autócton, des de les capdavanteres Amália Mondéjar, Maria Agostí, Loreto Bru o Antónia Colom fins a les importants actrius de la Segona República als escenaris de Castelló, Valéncia i Alacant. Elles, esporádi
