Obama, Sarkozy, Berlusconi, Merkel, Cameron, Rajoy i Zapatero. Qué tenen en comú? La seva adaptació als dictats de la democrácia mediática. Perqué la societat de l'espectacle i de l'entreteniment exigeix convivéncia amb el ritme i el llenguatge dels mitjans de comunicació. Missatges simples, directes, molt centrats en les cares i amb apel·lacions constants a les emocions. Els lideratges polítics són cada vegada més compartits, més mediátics, i estan també més exposats a l'escrutini constant d'uns mitjans davant els quals necessiten entrenament i l'assisténcia per part d'equips de professionals que van a més en nombre i en capacitat d'influéncia. Per entendre del tot la política que tenim, cal saber que guardians del missatge existeixen i qué fan. Els assessors polítics de comunicació i estratégia: solució o problema?
