Francesc Almela i Vives (Vinaròs, 1901 - València, 1967) és una de les figures més significatives de la denominada Generació de 1930 i un dels intel·lectuals valencians més polifacètics del segle XX. La seua trajectòria abraça àmbits tan diversos com el periodisme, la bibliografia, la historiografia, la divulgació cultural i la creació literària. Llicenciat en Filosofia i Lletres per la Universitat de València, va desenvolupar des de jove una intensa activitat en defensa de la cultura i la llengua pròpies. Va participar en projectes culturals fonamentals del valencianisme dels anys vint i trenta, com Taula de Lletres Valencianes i Nostra Novel·la, i va contribuir a limpuls de la unificació ortogràfica que culminaria en les Normes de Castelló de 1932. La seua obra literària inclou poesia, narrativa i teatre, alhora que la seua tasca erudita i bibliogràfica el va convertir en una autoritat reconeguda per diverses institucions acadèmiques. Després de la Guerra Civil, mantingué una intensa activitat intel·lectual i professional com a bibliòfil, llibreter, historiador, arxiver i cronista de València. Lexposició q
-5%
-5%
-5%
-5%
-5%
-5%
