Aquest nou llibre del gran poeta mallorquí Antoni Vidal Ferrando reuneix trenta-cinc poemes que van des de la composició més complexa fins a l'estrofa més minimalista, sempre amb un metre omnipresent pel seu rigor i ritme i amb l'exposició d'unes imatges que sacsegen per la seva força i fondària.
Vidal Ferrando ens ofereix a Gebre als vidres la duresa d'un vers clarivident que entusiasma per la seva bellesa nua, sovint aspra, i que ens indica, un a un, aquells mites culturals que són l'essència en la nostra manera d'entendre la bellesa de l'art i del món: Virgili, Botticelli, Brueghel el Vell, Brahms, Turner, Virginia Woolf, Goethe, Rimbaud i tants d'altres que són citats o que configuren la clau de volta dels poemes del mestre de Santanyí. Vidal Ferrando no s'oblida, és clar, de la seva terra, a la qual s'adreça com un autèntic amant.
Potser, a hores d'ara, dins alguna taverna
la mort balla boleros en va amb els nostres somnis.
Hem estimat una illa inexistent, estones
i confins que ja són com ànimes en pena.
Un llibre, doncs, que fa honor al seu títol, ja que la calidesa, sovint la cremor, dels seus poemes és el contrapunt de la fredor exterior d'un món potser hostil i gèlid en excés.
