La infància dels marges és el nom del conte i una proposta de filosofia lúdica que tracta la diversitat com un eix cabdal per pensar en el món actual. Al mateix temps, desenvolupa la capacitat de pensar de manera crítica, creativa i ètica, perquè les diferències són riqueses socials, epistemològiques, morals i estètiques. També és una proposta de ciutadania creativa que toca les diverses condicions de la infància com a estímul per desenvolupar projectes ciutadans transformadors en els seus contextos socials. Atesa la connexió amb aquests dos projectes educatius, es recomana una lectura lenta i profunda d’aquest conte. És a dir, s’ha de degustar la lectura tal com es veu una sèrie, episodi per episodi. Després de cada lectura, s’aconsella mantenir un diàleg amb els lectors sobre les seves preguntes, els seus dubtes i els sentits i els significats que es presenten en cada capítol. Així mateix, serà interessant investigar el que es presenta com a desconegut. A més, confiem que el text inspiri projectes d’acció-cocreació. La il·lustració del llibre és un reflex d’aquesta manera d’actuar i del compromís de generar estranyesa i sorpresa. El collage que es planteja és el resultat del diàleg, la investigació i l’acció cocreativa. Unint dibuixos de nens i nenes, que van dialogar al voltant del conte, amb obres de Leonardo da Vinci, es recorda la necessitat de valorar la capacitat creativa de la infància.
Aquesta és una història entranyable, que ens fa riure i plorar al costat d’una infància força especial, que continua jugant fins i tot quan les situacions no són favorables. El conte narra les històries de personatges que viuen en un centre d’acollida. Un dia, es van trobar tots en la mateixa història, sota la mirada del Joan, el nen del novè pis, que estudia en una escola conduïda per intel·ligència artificial, que no sap jugar i que no surt de casa. Els personatges són diversos: afrodescendents, de pobles indígenes, orfes, tutelats per l’Estat, fills de violència domèstica o contextos de guerra, amb capacitats diverses i amb uns poders màgics que són únics. El més important és que tots ells representen les infàncies del món, víctimes dels prejudicis de classe social, la grassofòbia, el racisme, la xenofòbia, el capacitisme; socialment exclosos perquè són nens i nenes. I, com nens i nenes que són, juguen cada dia en una plaça. Allà, al seu davant, es produeix un fet social grotesc, que posa de manifest un problema creat pels adults. A partir d’aquí, fent servir els seus poders, busquen desvelar, plegats, el misteri a què s’enfronten. Quin misteri deu ser?
