Ahir el cel
era el dibuix d'un nen
el diàmetre exacte de la por
fent-se gran dins les panxes buides
als continents de pell fosca
[...]
Era el cel i era nit
i eres tu dient-me a mi
encara giren els planetes res s'atura
els nins creixen les flors broten tot és viu
Quan caigui la llum i mori el dia
vindreu a trobar-nos
Marçal Parcerisa (Baix Maresme, 1997). Metge per la Universitat Autònoma de Barcelona i la Universitat Pompeu Fabra. Poeta. Militant del Moviment Socialista. Escriu des que té memòria i té la sort de créixer lluny de l'asfalt calent de les grans ciutats. Dels catorze als setze anys guanya algun premi literari i decideix que no escriurà mai més narrativa. Des de llavors, ha estat inclòs a l'antologia "Poetes del Maresme" (ViBop Edicions, 2019), ha col·laborat en espais digitals com la revista "Poetry Spam" i ha estat finalista del Certamen Art Jove de poesia Salvador Iborra en dues ocasions. Més recentment ha escrit a "La Tempesta Vol. 2" (Calúmnia Edicions,
