Si la mare diu blanc el pare diu negre és la història d'una separació, és la història d'una realitat que es viu diàriament en moltes cases. Primer, el pare i la mare s'enamoren i són feliços junts, però un dia comencen a voler coses diferents i ja no són capaços de posar-se d'acord en res. Pateixen i fan patir a qui els envolten. I per evitar seguir danyant a ells i als altres decideixen que han de separar-se. La vida de tots sofreix canvis i els fills al principi no entenen res, per això s'entristeixen molt i també s'enfaden. Però els dies van passant i, a poc a poc, s'acostumen a la nova situació al mateix temps que van descobrint que els seus pares tornen a estar feliços i tranquils. El que està clar és que junts o separats, els seus pares, passi el que passi, sempre seran els seus pares i els voldran tota la vida.
