Sícoris té un dels protagonistes més poderosos de la història de Catalunya: el riu Segre. Aquesta novel·la històrica és la lluita colossal
entre l’home i la natura amb les armes del somni i la realitat. L’aventura per capgirar el futur i obtenir la llum de la vida.
Sícoris és l’ideal real de la construcció de l’embassament i la central de Camarasa a principis del segle XX. El motor que va portar l’electricitat a Ponent i a Barcelona. És el país elèctric i social. Camarasa és coneguda com «El Dorado», el poble lluminós on comença tot.
També, la vaga de La Canadenca, l’empresa que feia les obres de la presa, i que s’estengué per Catalunya amb una fita històrica: la jornada laboral de vuit hores.
Sícoris és la foscor de la llum. Els pobles
negats, abandonats. Les persones desterrades: els que en van marxar, els que hi van venir. Un llibre que, com el riu, flueix amb personatges arrossegats pels somnis i ofegats pels malsons de l’aigua.
Sícoris només el podia escriure un fill del Segre, Josep Carner-Ribalta. I ho va fer el 1941, des del seu exili als Estats Units. L’home que va lluitar tota la vida veia en el Segre la continuïtat de la lluita de la seua terra
-5%
-5%
-5%
-5%
-5%
-5%
-5%
