Durant la passada Guerra Civil (1936-1939), el País Valencià va situar-se en la rereguarda republicana. Aquest tret geoestratègic va afavorir l'habilitació de nombrosos hospitals a les ciutats i els pobles valencians. La xarxa hospitalària dissenyada va assumir l'assistència sanitària dels milicians i soldats ferits al front, i dels nombrosos contingents de població civil refugiada i evacuada cap al territori valencià, però també de la població valenciana autòctona. La irrupció de l'activitat bèl·lica a la província de Castelló la primavera del 1938 va fer que alguns daquests hospitals (entre d'altres infraestructures) foren traslladats cap a terres més meridionals. El caràcter commemoratiu d'"Un país entre cotó i benes. Hospitals al País Valencià durant la Guerra Civil, noranta anys després (1936-2026) no dilueix, en cap moment, l'afany central d'aquest llibre col·lectiu: linterès dels autors de mostrar a qui llig que l'estudi dels hospitals durant la Guerra Civil espanyola és molt més complex que el recompte dels soldats que hi van ingressar per ferida de bala o de metralla. En efecte, una a